Aquest és el títol de l'últim llibre de Byun-Chul Han i diu frases com aquestes:
L'amor i l'angoixa s'exclouen mútuament. En canvi, en l'esperança arrela l'amor.
L'angoixa aïlla les persones, és impossible compartir-la. A base de por no es crea cap comunitat, cap nosaltres.
Qui té por se sotmet al poder.
La depressió és diametralment oposada a l'esperança. L'esperança és el salt, l'afany que ens allibera de la depressió, del futur esgotat.
Angoixa (o ansietat) és de les paraules més habituals que es diuen a les sessions de teràpia. L'ansietat és com la tapa d'una olla a pressió a punt d'explotar. Constreny. Atrapa. Acorrala. Amenaça.
Qui la sent viu en un món que és com una presó, amb totes les portes tancades que li impedeixen viure en llibertat i projectar-se en un futur esperançador.
A qui la sent li costa estimar perquè està tancat en si mateix. No pot sortir de la seva ment. Té por i sent pressió. S'ha de defensar, s'ha de protegir i viu espantat en el seu present. Li és impossible tenir esperança en un futur millor.
Qui la sent no pot avançar perquè està empresonat, estàtic, petrificat. No es mou fora de si, però internament està agitat, regirat i esporuguit. Desesperançat.
Sortir de la presó que és l'ansietat, alliberar-se'n, és el més gran desig de la majoria de persones que s'asseuen davant meu. El procés terapèutic requereix temps per reduir la pressió de l'olla i poder-ne treure la tapa sense que hi hagi una explosió. De mica en mica, la persona abaixa el foc, s'escolta, s'adona de les pressions (les imposades i les autoimposades), s'enforteix amb recursos propis i comença a confiar en la seva força. La pau mental li permet veure-hi fora, analitzar les seves circumstàncies i, per fi, comença a avançar.
S'allibera. I lliure, sense por, que és el contrari de la llibertat, pot apropiar-se dels seus passos i avançar cap a un futur, ara sí, esperançador.
Kommentare