Resistir: Exercir la força necessària per preservar qui som.
Resisteixo quan no defalleixo, quan em dic “vinga, va, una mica més”. Quan les forces em fallen però l’objectiu és clar.
Resisteixo els dies foscos d’hivern quan m’entesto a veure la llum en les persones o en els llibres o, fins i tot, en l’espessor de la boira que no vol deixar-me veure els estels.
Resisteixo quan l’injust no em provoca una reacció també injusta. Quan puc col·locar-me al meu lloc i ser fidel a mi. Quan encarrilo les emocions per ajudar-me i no pas per perjudicar-me actuant des de l’impuls.
Resisteixo quan aconsegueixo mantenir-me dreta i digna malgrat els embats i les opinions alienes.
També resisteixo quan m’aixeco després d’haver caigut manta vegades però persisteixo en l’esperança de no caure mai més.
I resisteixo quan, des de l’amor cap a mi, em procuro tot el que necessito i em dosifico el que desitjo, valorant el que necessiten i desitgen al voltant meu.
En aquest ball altern, en solitari i en conjunt, entre jo i els altres, rau l’equilibri de la meva resistència.
Comments